Cap al vespre és quan, estàs com cansat,
i no saps el que fer i et quedes fixat,
i et trobes molt sol, i el soroll s'esvaeix,
i mires el carrer i no hi ha gaire gent.

I canvien els sons i tot sembla més mort,
i vols cridar ben fort, que estàs fins els collons.
Cap el vespre estàs trist i no saps on anar,
i et prepares un wisky i no te'l pots acabar.

I t'encens un cigarro, sense ganes de fumar
i l'apagues aviat i et tornes a aixecar,
i de sobte tens por, de sentir-te tan buit,
i te'n vas cap al pub i no hi trobes ningú.

I surts fora el carrer, i comences a córrer,
i el vent et va assecant, el que sembla una llàgrima,
i t'atures cansat, amb el nas ple de mocs,
i t'empatxes de nit i respires ben fort, fort, fort.

Cap al vespre és quan estàs com cansat,
i no saps el que fer i et quedes fixat,
cap al vespre estàs trist i no hi trobes ningú,
i mires al carrer i no hi ha gaire gent.